Les addiccions mostren alguna mancança que es manté viva en el nostre inconscient.

Es considera el cigarret com una forma de protecció. Fumo perquè hi ha una situació desagradable en la meva vida.

L’addicció evita el contacte amb l’emoció associada a la situació desagradable. La mancança que vivim de manera inconscient és compensada amb el tabac.

El tabac es converteix en addictiu precisament perquè quan el cigarret s’acaba l’organisme sent encara la sensació que li falta alguna cosa i necessita tornar a cobrir la mancança amb el cigarret.

El cigarret calma les necessitats d’amor, d’afecte…i fumar es converteix en un gest automàtic, en un costum important en la vida de la persona fumadora, aportant-li beneficis secundaris que s’acaben convertint en creences, que li dificulten deixar de fumar.

Quan es pregunta als fumadors/es si volen deixar de fumar, la majoria responen que si, però que no tenen força de voluntat i es senten frustrades per no aconseguir-ho.

El conscient del/la fumador/a té molt clar que vol deixar de fumar, però qui no ho té tan clar és l’inconscient, en el qual han quedat anclats els beneficis secundaris del cigarret i no està tan d’acord en que ha de deixar de fumar.

A l’inconscient li agrada fumar, sent que li sap greu deixar el seu amic cigarret que l’ha acompanyat tant de temps, l’ha acompanyat/da quan estava sol/a, quan estava ansiós/sa, quan estava trist/a i desconsolat/da…

El que fem amb el tapping és precisament identificar aquestes creences inconscients i sanar els beneficis secundaris i les resistències inconscients.