La ràbia i l’odi que sentim es manifesten a través de les persones del voltant que ens posen en evidència que alguna cosa en el nostre interior no està satisfeta. Tot el que veiem fora, és a dintre.

Sentim ràbia i odi per algú que ens va fer mal. El passat va passar, i no el podem canviar, castigar-nos per algú que fa  temps ens va fer mal és una pèrdua d’energia inútil i una font de patiment.

Si optem per viure com a víctimes del que un dia ens van fer seguirem patint. Desfer-nos de les ràbia i l’odi ens allibera del malestar, i el camí està en perdonar. El perdó ens allibera i ens ofereix l’oportunitat de deixar enrere els efectes del passat.

Des del nostre orgull a vegades  ens costa perdonar, no en sabem o no volem, però perdonar és l’únic camí a la llibertat.

Des de l’humilitat podem plantejar-nos si nosaltres, com éssers plens d’imperfeccions podem “pretendre perdonar”. Ens podem plantejar qui sóc jo per perdonar? Perdonar què? Perdonar a qui?

La resposta està en perdonar-me a mi, perdonar-me per la meva visió de la situació, per el meu judici i conseqüent malestar, fins que jo no sóc capaç de perdonar-me i desfer-me de la situació dolorosa i la ira cap a aquella persona que la va generar no estaré en pau.

El camí al benestar és perdonar-nos, no es tracta d’excusar el mal comportament si no d’alliberar-te del teu malestar per aquell comportament.