Si seguim amb la idea que els nostres pensaments produïts per les nostres creences i la nostra forma d’interpretar el món creen els nostres sentiments i emocions que dirigiran la nostra vida, ens fem responsables de les nostres experiències vitals.

Les creences són idees i pensaments que acceptem com a veritats.

Hem après des de petits qui erem a través de les persones que ens envoltaven, però siguin quines siguin les creences que tinguem de nosaltres mateixos i del món, sabem que són només pensaments i idees i, que es poden canviar.

El nostre inconscient accepta tot allò que decidim creure. Totes aquelles creences que ens limiten conformaran la nostra realitat. Però el nostre poder està canviar els pensaments i assolir un paper actiu en el nostre camí cap al benestar.

Una de les creences que ens dificulta el camí és creure que no mereixem tenir una millor vida. No ens sentim mereixedors/es de determinades vivències i això es manifesta en la nostra realitat.

El nostre poder existencial i la nostra capacitat d’acció es veu afectada per la manera com ens percebem mereixedors/es.

Creure’s mereixedor/a d’una vida millor depèn de cadascú de nosaltres. Cal agafar les rendes i començar a caminar. Cal preguntar-se: em sento mereixedor/a de? Què és el que em mereixo?

Siguem sincers amb nosaltres mateixos/es i descobrim quines són les nostres creences que ens impedeixen reconeixer-nos com a mereixedors/es d’un millor benestar.

En totes les èpoques i cultures l’home ha buscat ser feliç.

Sovint ens sentim desgraciats/des, pensem que tenim mala sort, tot i que hi ha altres moments que sentim que toquem la felicitat, ens sentim eufòrics tot i que no ha canviat res al nostre voltant.

El que ha canviat ha estat la nostra percepció, si tu canvies el món canvia, si tu estàs bé el món està bé.

Cada vegada està més acceptada la idea que els pensaments són els que en gran mesura creen la nostra realitat.

Els nostres pensaments produïts per les nostres creences i la nostra forma d’interpretar el món creen els nostres sentiments i emocions que dirigiran la nostra vida.

Les circumstàncies de la vida no són fàcils o difícils sino que és la interpretació que en fem cadascú de nosaltres el que fa que visquem una vida dura i complicada o una vida plena i harmoniosa.

Quan interpretem les situacions que ens toca viure des d’una òptica de limitacions, dificultats… sentim tristesa, desesperança… i això que sentim és el que acabem visquent.
Si contràriament interpretem les situacions des d’una òptica de possibilitats, d’aprenentatge… el que acabem visquent és un procés de creixement personal, lluny de lamentacions i victimismes.

Tendim a mentir-nos a nosaltres mateixos/es. Sovint la por ens paralitza i trobem motius per justificar el nostre malestar, la nostra tristesa, el nostre mal humor… però només cadascú de nosaltres té la possibilitat de convertir les dificultats en oportunitats. És interessant ser sincers amb nosaltres mateixos/es i escoltar el nostre cor, ser sincers amb el que sentim, només així caminarem cap a la felicitat.

Acceptar les situacions (no resignar-s’hi) més que lluitar contra elles. L’entorn no el puc canviar, el que si puc canviar és la meva forma d’interpretar-lo, la meva manera de viure’l, només jo puc decidir si vull viure en plenitud, si vull ser feliç.

Viure d’una manera o d’una altra depèn de mi. No tractis de canviar el món, tracta de canviar tu.

Ser feliç és una decisió que hem de prendre cada dia.

El sobrepes pot tenir vàries causes, però l’excés de pes ens mostra un conflicte de desvalorització. Estem parlant de persones hiper-sensibles i que necessiten protegir-se. Han patit alguna humillació i tenen por. L’aliment representa l’aliment emocional i mengen en excés per omplir un buit interior.

Poden viure inseguretat a nivell afectiu i inconscientment necessiten emmagatzemar (greix) per evitar alguna “carència” que pogués ocórrer.

Amb el Tapping aprenem a tenir confiança amb un/a mateix/a i en la vida permetent que desaparegui la grassa protectora. Ens centrem en el símptoma per buscar l’emoció oculta i fer-la conscient. Així la podrem canviar per una altra, que ens permeti viure i sentir la situació conflictiva des d’una altra perspectiva accedint a la sanació.  

Si volem perdre pes i mantenir aquesta pèrdua al llarg del temps és imprescindible treballar els bloquejos emocionals que l’han provocat.

Quan vivim una experiència desagradable, o emmalaltim… sovint ens preguntem perquè a mi? I ens diem quina mala sort que tinc, altra vegada m’ha tocat? I perquè sempre jo? Perquè tendim a atribuir la causa del que ens passa a fora, a la bona o mala sort. Vivim en funció del que ens fan, del que ens passa, del que ens toca viure…

El camí cap al benestar comença aprenent a mirar cap a dins, tot el potencial pel propi benestar és dins cadascú de nosaltres. Sovint ens sentim tristos/es, angoixats/es, deprimits/es, o amb dolències físiques… i és perquè hem reprimit emocions, hem reprimit projectes… per por a canviar, per por a equivocar-nos… En definitiva per por a ser jutjats.

Estem més pendents de com els altres ens valoraran que del que realment pensem i sobretot sentim.

Poc a poc ens anem allunyant de nosaltres mateixos/es, desconnectant-nos dels nostres sentiments per convertir-nos en persones que reaccionem davant les situacions i persones de manera automàtica i sense prendre consciència del que estem fent.

Ens convertim en actors que responen a un guió fixat per una societat, un poder… que ens “manipula” però que a la vegada ens permet culpar quan alguna cosa no funciona a la nostra vida.

Viure en coherència amb mi mateix/a implica una responsabilitat que sovint no estem disposats a assumir. Ens sembla més còmode seguir el guió marcat i culpar a fora quan alguna cosa no surt com esperàvem, situant-nos en el paper de víctima quan els demés no responen com nosaltres preteníem. Això el que ens porta és allunyar-nos de nosaltres i viure la vida a través dels altres, fent-nos sentir malament i fins i tot  emmalaltint.

Deixem de mirar a fora i mirem cap a dins, siguem sincers amb el que volem, el que sentim i  aprenen a dir no, iniciem el camí cap al benestar.

Cal prendre consciència del nostre potencial. Els recursos estan en mi.

De petits els pares, educadors… ens imposen un model a partir del qual hem de funcionar. Quan no assolim les exigències d’aquest model generalment se’ns jutja en negatiu, no saps, no pots, no ets capaç, no mereixes.

Aquests judicis creen una imatge de nosaltres mateixos/es que si no en prenem consciència i la modifiquem ens acompanyarà al llarg de la vida amb totes les conseqüències que comporta.

Si jo no em crec capaç, no em crec mereixedor de portar un determinat projecte endavant evitaré la seva realització, o si el porto a terme la mateixa por a equivocar-me provocarà que cometi errors confirmant i alimentant la meva auto imatge negativa.

Si considerem les equivocacions, els errors no com a defectes si no com a qualitats poc exercitades la nostra realitat canviarà. Sabrem què és el que ens cal exercitar per anar desenvolupant el propi potencial amb una actitud activa i positiva i podrem aprendre i canviar per millorar. Atrevim-nos a ser autèntics, a ser el que volem sense por a equivocar-nos.

Actitud activa d’exercitar i treballar constantment allò que més em costa i positiva de sentir-me valuós/a del que sóc, deixant de comparar-me, ja que quan ens comparem, patim.

Sentir-me valuós/a pel que sóc em permet viure independentment de com em valorin els demés. Quan una persona es sent valuosa no necessita reconeixement ni valoracions externes.

Som éssers únics i meravellosos deixem de comparar-nos. Valorem-nos pel que som i amb actitud positiva caminem cap allò que realment desitgem. El poder és dintre nostre, no el busquis fora.